Bienvenid@

Núria Argany te ofrece la posibilidad de conectar con tu esencia, lo que verdaderamente eres, haciéndote consciente de tu personaje, reconociendo tus proyecciones y resistencias a través de técnicas-terapias corporales, psicológicas y energéticas, recobrando el equilibrio, la armonía y la paz interior.

Núria Argany se ha formado a través de:

Seitai, Meditación Zen, Psicología, Terapias Naturales y Energéticas, Preparación al Parto Consciente, Ito-Termi, Sueños, Oligoelementos, Dietética, Formas-Pensamientos, Regresiones, RMF-Balacing, Tachyon, Ataraxia, Curación Cuántica, y Reconnective Healing.



martes, 1 de septiembre de 2015

De la guerra a la indiferència...


Al veure l'imatge del Sirians en mig del mar cercant nous llocs on instal·lar-se, no he pogut deixar de pensar que és una projecció de la nostra situació actual, no sabem com sortir de la nostre forma de viure i no sabem cap a on anem. Estem en mig del no res, cap a on ens dirigim? Passem, com diu el titular del diari de la guerra a d’indiferència. Seguim amb guerra pensant que tenim la veritat, no sols en contra dels altres sinó de nosaltres mateixos i de cop i volta com no sabem que fer, passem de tot donant-nos l'excusa de que no podem canviar res, això és així que no podem canviar res? Es cert, el món no el podem canviar però a nosaltres si i es veritat que podem posar el nostre gra de sorra per fer que el món sigui diferent. Quina és la nostra reacció veien aquesta situació cada cop més agreujada de l'emigració? Que podem fer? Com podem ajudar?

No cal grans coses, solament una de molt important: fer-me totalment càrrec de nosaltres mateixos, fent consciencia de les nostres accions, i veure quines repercussions tenen al món global. Per ex. quan compro molt barat, conec la procedència i com s’el.labora el producte? qui esta implicat? s'abusa de nens, dones i homes en situació precària? (no tenen per menjar) per un caprici o comoditat nostre? etc. El que hem de fer consciencia és que per viure nosaltres millor els altres no han de deixar-s'hi la pell; tots som un.

Estem immersos en les nostres dèries de tenir més sense tenir em compta que tot és quedarà aquí quan marxem, el tenir ja no tindrà importància, ni el que pensem o sentim, l’únic important serà la nostre qualitat de SER.






No hay comentarios:

Publicar un comentario